Disseny modular

El disseny modular — o «la modularidad en el disseny» — és el disseny basat en la modulació reticular d'espais que permetin optimitzar el temps de construcció i a causa que són transportables, desarmables i reorganizables permeten impulsar múltiples funcionalitats i la seva reutilització en generar un nou ús diferent al que van ser fabricats.

Un sistema modular es pot caracteritzar pels següents paràgrafs:

• Partició funcional en discrets mòduls escalables i reutilitzables que consisteix en aïllats, autònoms elements funcionals
• Ús rigorós d'interfícies modulars ben definides, incloent descripcions orientat a objectes de la funció del mòdul
• Facilitat de canvi aconseguir transparència tecnologia i, a la mesura del possible, fer ús d'estàndards industrials per a interfícies clau

A més de la reducció en els costos (a causa d'una menor personalització, i menys temps d'aprenentatge), i la flexibilitat en el disseny, la modularidad ofereix altres beneficis com en incrementar (l'addició d'una nova solució amb només connectar un nou mòdul), i l'exclusió. Exemples de sistemes modulars són els automòbils, els ordinadors i edificis de gran altura. Exemples anteriors són els telers, els sistemes de senyalització del ferrocarril, centrals telefòniques, els òrgans de tubs i sistemes de distribució d'energia elèctrica. Les computadores utilitzen la modularidad per superar les demandes canviants del client i poder realitzar el procés de fabricació més d'adaptació al canvi (veure Programació modular).^[1][2]

El disseny modular és un intent de combinar els avantatges de l'estandardització (alt volum normalment és igual als baixos costos de fabricació) amb els de personalització. Un aspecte negatiu a la modularidad (i això depèn del grau de modularidad) és que els sistemes modulars no estan optimitzats per al rendiment. Això és generalment a causa del cost de la col·locació de les interfícies entre els mòduls.